Un equip d'arqueòlegs dirgits per Elena Menotti, va descobrir els esquelets de dues persones abraçades(home i dona). Van ser trobats als afores de Màntua a Itàlia, al barri de “Valardo”, i es creu que van ser enterrades durant el Neolític, fa entre 5000 i 6000 anys.
Us deixo un petit resum, ja que podeu mirar tot en detall al següent enllaç: http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=51307225437&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false
Per cert que fort lu de que: “podrían formar parte de un ajuar funerario o bien fueron los empleados para causar la muerte, al menos de la mujer. “
Per a mi la vida és una de les grans creacions de l’univers, que eludeix de ser definida; però que ho podria simplificar dient que és tot sistema capaç de relacionar-se amb el medi, nodrir-se, reproduir-se i evolucionar per selecció natural.
El Delta de l'Ebre podria desaparèixer en poc temps.
La utilització de pesticides i d'herbicides representa una de les principals perills per als espais naturals del Delta, en el qual nien 330 espècies d'aus que no conten amb una protecció real. El mes passat, el Tribunal Suprem va declarar com zona protegida tres paratges naturals del Delta que el Govern català havia catalogat com urbanitzables. "El Delta de l'Ebre podria desaparèixer dintre de 200 anys si no frenem la seva regressió", afirma el geòleg Antonio Canicio, membre de la Fundació per una Nova Cultura de l'Aigua, amb seu a Tortosa (Tarragona).
És el segon aiguamoll més important d'Espanya després de Doñana i ha sofert una important pèrdua de sediments que amenaça a una de les zones més riques del litoral mediterrani, on agricultura, pesca, aqüicultura i turisme generen uns cent milions d'euros a l'any. El Delta de l'Ebre ocupa una superfície de 330 quilòmetres quadrats, dels quals un 20% pertanyen a espais naturals i el 80%, a zona agrícola i urbana. El Delta és víctima d'un model esgotat de gestió de l'aigua.
Segons Greenpeace, les amenaces a les quals es veu sotmès un ecosistema únic com aquest són una prova evident que l'actual política hidràulica ha de ser completament reformada. De mantenir-se els actuals criteris de gestió de l'aigua, la situació continuarà agreujant-se: el consum seguirà creixent de forma incontrolada, al mateix temps que el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar farà disminuir la disponibilitat d'aigua i augmentarà l'evaporació, on la deposició de sediments s'ha reduït en un 99%.
Segons Wegener, fa aproximadament 200 ma les terres emergides formaven un únic supercontinent, Pangea, envoltat per un inmens oceà, Panthalassa . Fa uns 180 m.a. sorgí una gran esquerda (dorsal) que trencà Pangea en dues masses continentals: a l’hemisferi nord, Laurasia que comprenia les terres dels actuals continents d’Amèrica del Nord, Groenlàndia i Euràsia; a l’hemisferi sud, Gondwana, formada per Àfrica, Amèrica del Sud , l'Antàrtida , Austràlia i l'Índia.
Aquestes dues masses continuarien fragmentant-se i allunyant-se les unes de les altres fins a la seua posició actual. Després de 60 m.a. de deriva, aparegueren noves esquerdes que separarien Amèrica del Nord d'Euràsia amb l'aparició de l'Atlàntic Nord. També Gondwana es fragmentà: per una banda, el fragment Austràlia-Antàrtida se separava d'Àfrica-Amèrica del Sud, obrint-se l'oceà Índic. Al mateix temps, el que ara és l'Índia es desplaçava cap al nord. Fa 70 m.a. es completà la fracturació de Gondwana: l'Antàrtida es desplaçà cap al sud tot separant-se d'Austràlia; l'esquerda que va provocar l'aparició de l'Atlàntic Nord continuà cap al sud i provocà la separació entre Amèrica del Sud i Àfrica. La deriva d'aquesta última cap al nord tancà la mar de Tetis, les restes de la qual originaren la mar Mediterrània. L'Índia va col·lisionar amb Àsia. Per altra banda, les dues Amèriques convergien i van unir-se a través d'una estreta franja que constituí l'Amèrica Central.
La gran aportacó de Wegener van ser una sèrie d'evidències es poden agrupar en 4 grups:
Geogràfiques
Quan observem un mapamundi ens adonem que alguns continents com Àfrica i Amèrica del Sud tenen formes complementàries que encaixen com les peces d’un trencaclosques. Si unim els continents actuals, no pas pel nivell de la costa, sinó a nivell de les plataformes continentals -200 m de profunditat- (recordeu que aquest és el límit entre l’escorça continental i l’escorça oceànica) en resulta un acoblament gairebé perfecte.
Biològiques i paleontològiques
Basades en la distribució actual de determinats grups d’organismes vius com el cas dels marsupials a Austràlia i en menor grau a Amèrica del Sud i en la distribució coincident de restes fòssils en continents que actualment posseeixen faunes i flores molt diferenciades i on els oceans representen barreres infranquejables en la dispersió desl organismes terrestres.. La presència d'aquests grups residuals o de fòssils idèntics en continents separats per oceans, és difícil d'explicar sense considerar que els continents van trobar-se units al passat.
Geològiques
Hi ha coincidències entre formacions geològiques de la mateixa edat en diferents continents quan unim els seus marges, cosa que ens permet d'establir una continuïtat entre determinades estructures geològiques com conques sedimentàries o roques anteriors a l'era primària.
Paleoclimàtiques
L'aparició de dipòsits glacials als continents de l’antiga Gondwana ens indica la posició en què es trobaven aquestes terres temps enrere, molt més pròxima al pol sud. La presència de restes coral·lins o d'evaporites en zones actualment fredes de l'hemisferi nord ens indica una posició molt més meridional d'eixes masses continentals, així com el fet de la presència de jaciments de carbó a zones fredes quan aquest està format a partir de restes de plantes que vivien en habitats més càlids.
*L’explicació de la deriva continental és falsa, encara que si que hi han hagut moviments continentals i les proves aportades són vàlides. L’explicació correcta vindrà anys desprès amb la teoria de l’expansió del fons oceànic i la teoria de la tectònica de les plaques.
