Plaques Tectòniques

TEORIA D’ALFRED WEGENER

Segons Wegener, fa aproximadament 200 ma les terres emergides formaven un únic supercontinent, Pangea, envoltat per un inmens oceà, Panthalassa . Fa uns 180 m.a. sorgí una gran esquerda (dorsal) que trencà Pangea en dues masses continentals: a l’hemisferi nord, Laurasia que comprenia les terres dels actuals continents d’Amèrica del Nord, Groenlàndia i Euràsia; a l’hemisferi sud, Gondwana, formada per Àfrica, Amèrica del Sud , l'Antàrtida , Austràlia i l'Índia.

Aquestes dues masses continuarien fragmentant-se i allunyant-se les unes de les altres fins a la seua posició actual. Després de 60 m.a. de deriva, aparegueren noves esquerdes que separarien Amèrica del Nord d'Euràsia amb l'aparició de l'Atlàntic Nord. També Gondwana es fragmentà: per una banda, el fragment Austràlia-Antàrtida se separava d'Àfrica-Amèrica del Sud, obrint-se l'oceà Índic. Al mateix temps, el que ara és l'Índia es desplaçava cap al nord. Fa 70 m.a. es completà la fracturació de Gondwana: l'Antàrtida es desplaçà cap al sud tot separant-se d'Austràlia; l'esquerda que va provocar l'aparició de l'Atlàntic Nord continuà cap al sud i provocà la separació entre Amèrica del Sud i Àfrica. La deriva d'aquesta última cap al nord tancà la mar de Tetis, les restes de la qual originaren la mar Mediterrània. L'Índia va col·lisionar amb Àsia. Per altra banda, les dues Amèriques convergien i van unir-se a través d'una estreta franja que constituí l'Amèrica Central.

La gran aportacó de Wegener van ser una sèrie d'evidències es poden agrupar en 4 grups:

• Geogràfiques

Quan observem un mapamundi ens adonem que alguns continents com Àfrica i Amèrica del Sud tenen formes complementàries que encaixen com les peces d’un trencaclosques. Si unim els continents actuals, no pas pel nivell de la costa, sinó a nivell de les plataformes continentals -200 m de profunditat- (recordeu que aquest és el límit entre l’escorça continental i l’escorça oceànica) en resulta un acoblament gairebé perfecte.

• Biològiques i paleontològiques

Basades en la distribució actual de determinats grups d’organismes vius com el cas dels marsupials a Austràlia i en menor grau a Amèrica del Sud i en la distribució coincident de restes fòssils en continents que actualment posseeixen faunes i flores molt diferenciades i on els oceans representen barreres infranquejables en la dispersió desl organismes terrestres.. La presència d'aquests grups residuals o de fòssils idèntics en continents separats per oceans, és difícil d'explicar sense considerar que els continents van trobar-se units al passat.

• Geològiques

Hi ha coincidències entre formacions geològiques de la mateixa edat en diferents continents quan unim els seus marges, cosa que ens permet d'establir una continuïtat entre determinades estructures geològiques com conques sedimentàries o roques anteriors a l'era primària.

• Paleoclimàtiques

L'aparició de dipòsits glacials als continents de l’antiga Gondwana ens indica la posició en què es trobaven aquestes terres temps enrere, molt més pròxima al pol sud. La presència de restes coral·lins o d'evaporites en zones actualment fredes de l'hemisferi nord ens indica una posició molt més meridional d'eixes masses continentals, així com el fet de la presència de jaciments de carbó a zones fredes quan aquest està format a partir de restes de plantes que vivien en habitats més càlids.

*L’explicació de la deriva continental és falsa, encara que si que hi han hagut moviments continentals i les proves aportades són vàlides. L’explicació correcta vindrà anys desprès amb la teoria de l’expansió del fons oceànic i la teoria de la tectònica de les plaques.

Font d'informació: http://cassany.cat/1bat/tecto.html